Antecedents de la Cooperativa Elèctrica de Vinalesa
Les cooperatives obreres de producció o de consum van tindre el seu progrés creixent en el segle XIX, especialment a Anglaterra i França. Els principis fonamentals del cooperativisme en eixe moment es van basar en: una democràcia interna, un home un vot, afiliació lliure, pertinença a la societat dels fons i neutralitat política.
La Societat Cooperativa d'Obrers de Vinalesa (1911-1916) estava canalitzada al consum. El seu objectiu principal era la venda de productes a menor preu que en els establiments comercials, per a la qual cosa s'adquirien les mercaderies en origen i, amb això, es prescindia dels intermediaris. Al treballar amb un menor risc l'èxit estava garantit.
 Segell de la Societat Cooperativa d'obrers (1911)
Es conserven els estatuts d'esta Societat en l'arxiu de la Cooperativa Elèctrica, en els que es reflectixen els socis firmants d'este document fundacional el 9 d'octubre de 1911. Des d'una perspectiva històrica és un exemple dels primers intents associatius dins d'una xicoteta entitat poblacional, amb la finalitat de defendre la compra d'articles de primera necessitat i l'estabilitat d'eixos preus.
Van ser els components de la Junta Organitzadora: Vicente Montalt Lloris, Juan Gallent Diez i José de la Resurrección Llopis.
La declaració d'intencions es manifesta en el primer article: és objecte d'esta Societat l'avantatge dels interessos materials dels seus socis pel medi cooperatiu en l'adquisició, amb el capital social de gèneres comestibles i potables que es consideren de primera necessitat amb destí exclusiu a l'abastiment dels socis que li pertanguen per al consum dels mateixos amb les seues famílies.
Els sindicats agrícoles
Però és la Llei de Sindicats Agrícoles de 1906 la que impulsa potentment el moviment cooperatiu espanyol. Esta llei era una verdadera Llei d'exempcions fiscals (impost del timbre, drets reals, duanes, etc.) i, a més, determinava que el Ministeri de Foment regalava llavors d'assaig, plantes, l'ús d'algunes màquines, ferramentes agrícoles i exemplars selectes.
La dita llei va propiciar la creació de nous sindicats o cooperatives i, junt amb les ja existents anteriorment, es van agrupar en 1916 en la Confederació Nacional Catòlic- Agrària, comprenent llavors 1.529 sindicats, integrats en 18 federacions i amb més de 200.000 agricultors associats. S'havia aconseguit un esperit de germandat i lluita contra el caciquisme i la usura.
El sindicat agrícola de Vinalesa (1916-1939)
 El Sindicat Agrícola va tindre el seu antecedent directe en la dissolta Societat Cooperativa d'Obrers de Vinalesa (1911-1916). Va iniciar la seua activitat en la Junta General de 23 de març de 1916, celebrada en el local de la Societat, sota la presidència de què ho era en l'esmentada entitat Agustín Peidró Herranz. La Junta General tenia com a finalitat i així estava convocada, per a decidir la reforma dels articles 3r i 4t del Reglament. En ells es manifestava que la Societat subsistiria sempre que ho demandaren un mínim d'11 socis que volgueren continuar la seua activitat. La modificació va consistir a poder-la dissoldre sempre que ho sol·licitaren la mitat més un dels socis que la constituïsquen al temps de celebrar la Junta General. Si així succeïra, es liquidaria la Societat i s'adjudicaria a cada un dels seus components l'haver-hi social que li corresponguera. La modificació d'eixos articles va ser aprovada per 60 vots dels 93 que componien la Societat. La Societat Cooperativa d'Obrers havia sigut dissolta i naixia el Sindicat Agrícola.
Reglament de las operacions en la Caixa d'Estalvis
del Sindicat Agrícola de Vinalesa |
Va començar el seu camí com a Sindicat Agrícola el 5 de maig de 1916, sent president Francisco Orts Sepúlveda, en ella es van acordar dos reunions setmanals, el dimarts per a decidir les compres d'articles i el divendres per a confeccionar les tarifes de preus de l'abastiment, ambdós a les nou de la nit.
El Sindicat Agrícola disposava d'una Caixa d'Estalvis per als seus integrants, amb dos finalitats principals: servir de finançament amb un baix rèdit a necessitats puntuals de compra de llavors o apers i, també, proporcionar servicis com a Caixa d'Estalvis per als depòsits dels seus associats. Per a això cada afiliat disposava d'una cartilla d'estalvis en què s'anotaven les operacions i els interessos percebuts.
Una de les activitats més representatives del Sindicat Agrícola va ser el recrie de bestiar. Se li facilitava la cap al soci que es comprometia a l'engreixament del jònec, amb la condició que, quan procedira a la seua venda, es tornaria al Sindicat l'import avançat més un interés del 5 %, quedant este com a garantia del que s'ha d'abonar als que recrien els bous. |
A l'abril de 1918 es va procedir a presentar els socis un benefici en la Caixa d'Estalvis de l'1,50 %, obtenint-se en les compres un guany del 2,34 %. A l'octubre de 1927 es va manifestar un rendiment de l'últim trimestre d'1.254,93 pst. Desglossat en: benefici obtingut en les compres de l'1,65 %, i de l'1,47 % d'interessos en la Caixa d'Estalvis del Sindicat.
 Primer segell de la Cooperativa Elèctrica.
Primera
referència en què es va acordar crear una secció de Cooperativa Elèctrica dins del Sindicat Agrícola: Junta General Extraordinària de 6 de juny de 1929. S'exposa pel president l'objecte de la convocatòria, manifestant que es tractava de formar en el Sindicat una secció de Cooperativa Elèctrica, a la qual cosa es va donar conformitat per unanimitat, sol·licitant es realitzaren els treballs necessaris per a la seua ràpida realització.
En l'Acta de 10 de maig de 1939 Es va acordar el nomenament de la Junta directiva provisional de la “Cooperativa Elèctrica de Vinalesa”. És interessant observar que va desaparéixer per sempre la denominació de Sindicat Agrícola.
Consums mensuals d'energia en els anys difícils:
Novembre de 1940, consum d'enllumenat 2.274 pst. I força motriu 442 pst.
Novembre de 1941, consum d'enllumenat 2.260 pst.I força motriu 521 pst.
Novembre de 1942, consum d'enllumenat 2.652 pst. I força motriu 613 pst.
Novembre de 1943, consum d'enllumenat 2.966 pst. I força motriu 426 pst.
Novembre de 1944, consum d'enllumenat 2.862 pst.. I força motriu 463 pst.
El 23 de març de 1947 es firma l'acta de constitució de la Cooperativa Elèctrica de Vinalesa.
|
